ROSA SOLÀ: "AL VI S'HA ACONSEGUIT DONAR UNA REVALORITZACIÓ QUE AMB L'OLI ENCARA NO S'HA ACONSEGUIT"
La catedràtica Rosa Solà i les investigadores post doctoral Anna Pedret i Sara Fernández, de la Facultat de Medicina, estudien la Nutrició Funcional, Oxidació, i Malalties Cardiovasculars i formen part del projecte NFOC-salut group
Quina seria la diferència principal de l’oli d’oliva?
Solà: L’oli d’oliva té una part de greix i es diu que és ric amb àcids grassos monosaturats; però que a la vegada en funció del seu procés d’elaboració, quan es fa per pressió, aquest oli té a la vegada una quantitat de compostos fenòlics. Aquesta és una característica diferencial de l’oli d’oliva.
Quina incidència té l’oli d’oliva en el nostre metabolisme i en conseqüència, en la nostra salut?
Solà: Per una banda, hem de tenir en compte la quantitat d’oli que prenem al dia; i per una altra, hem de saber que els olis formen part dels greixos que prenem. L’oli d’oliva, de la mateixa manera que els fruits secs, són greix d’origen vegetal i sembla que ens protegeixen de patir menys malalties del cor i d’algun tipus de càncer.
Existeix algun producte que pugui substituir els beneficis de l’oli d’oliva?
Solà: Un producte vegetal que porti una quantitat de greix ric en monosaturats tindria un efecte similar. En aquest cas podria ser els fruits secs. Tot i que no tots. Les avellanes i les ametlles tenen una composició molt similar a l’oli d’oliva. Ara bé, les nous, per exemple, també són molt saludables però tenen un altre tipus de greix.
Quina quantitat d’oli hauríem de consumir al dia per a un consum adequat?
Fernández: El què s’ha descrit és que l’adequat són dues cullerades d’oli al dia.
Solà: Es mesura en cullerades.
Pedret: Sí. Exactament són 23 grams.
Què en penseu respecte a l’oli de palma? És realment perjudicial?
Solà: Fa uns mesos va haver-hi una pregunta al Parlament Europeu sobre els possibles efectes no desitjables de l'oli de palma. Això ara mateix està en debat. S'ha vist que per un dels punts claus, que són les malalties del cor, un dels aspectes que empitjora les malalties del cor és tindre el colesterol alt. I sembla que l'oli de palma va en aquesta línia. Però això està totalment en debat. S’ha de ser prudent, i de moment no està demostrat que l’oli de palma sigui totalment perjudicial; tot depèn del procés d’elaboració.
El procés d'elaboració és clau. Podria esdevenir l'oli d'oliva perjudicial en conseqüència del tracte que se li dóna?
Pedret: Sí, per oxidació, igual que tots. Així i tot, amb tots els olis, per aquesta composició amb àcids grassos al ser mono insaturats, aguanten molt millor les temperatures que altres àcids grassos, com per exemple, l’oli de gira sol, que s’oxiden abans.
Hi ha característiques diferents entre els olis de Catalunya?
Solà: Es diu que els olis del sud piquen més, doncs sí, perquè són rics en compostos fenòlics però a la vegada canvien una mica el gust. També és veritat que a la zona d'aquí ens agrada el gust més suau, i és perquè la majoria d'olis que tenim per aquí ho són.
Fernández: A part de la zona geogràfica també s’ha de tenir en compte l’any de la collita, el clima d’aquella zona, la meteorologia de l’any, tipus de terra, etc.
Creieu que es valora suficientment l'oli de Catalunya?
Solà: No és prou apreciat.
Pedret: Però cada vegada més.
Solà: Sí, cada vegada més. Però per exemple, amb un producte com és el vi, s'ha aconseguit donar una revalorització que no ha aconseguit encara l'oli. I nosaltres amb això, tot amb què puguem participarem perquè és un producte saludable i que a més a més, el fem servir cada dia. El vi s'ha de beure amb moderació, en canvi l'oli és un element clau de la cuina mediterrània. Per tant, tot el que es pugui impulsar de difusió, jo crec que és molt important.
Esteu d'acord amb considerar l'oli com l'Or del Mediterrani?
Solà, Fernández i Pedret: Sí, oi tant.
Solà: De fet no ens recordàvem dels vostres noms, però de l’Or del Mediterrani sí. És el primer que ens va cridar l’atenció.
Fernández: Dóna valor al producte i se li ha de donar.