DAMIÀ RODRÍGUEZ: “NINGÚ HA EXPLICAT QUÈ ÉS UN OLI VERGE, UN EXTRAVERGE O REFINAT”

Que és el que marca la diferència de la vostra cooperativa?

 

Nosaltres formem part d'Acomont, una cooperativa de segon grau, que la formen cinc cooperatives més: La Galera, Sant Gregori de Santa Bàrbara, Mas de Barberans, Camarles i Ulldecona.  Des de la nostra cooperativa portem el municipi d'Ulldecona que és on estan ubicades la major part de les oliveres mil·lenàries del territori del Sénia i Catalunya, aquest és el punt que ens diferència de la resta.

 

Els vostres productes són exportats al mercat xinès, com us va aquesta aventura?

 

En el seu moment, vam exportar oli extraverge i una part d'oli d'oliveres mil·lenàries. Però, l'exportació és molt complicada, té molts de costos i si no hi ha una estructura comercial potent, és un risc que, avui en dia, per a les nostres cooperatives és inaccessible.

 

Oli d'oliveres mil·lenàries?

 

La idea de comercialitzar amb oli d'oliveres mil·lenàries va sorgir arran de la Taula del Sénia, de la voluntat de dinamitzar el territori, de buscar alternatives que fossin com un trampolí per a comercialitzar els olis extraverges que són els típics i tradicionals de la comarca del Montsià. I, vam pensar que si creàvem un producte de qualitat, limitat i exclusiu entraríem al mercat i seria el punt de partida per fer-nos conèixer.

 

Quina productivitat té l'olivera mil·lenària?

 

No és l'arbre que té un alt grau de productivitat, perquè són arbres molt vells, tenen molta fusta i són arbres que són difícils de "governar". Les oliveres mil·lenàries produeixen entre trenta o quaranta quilos d'olives a l'any, cada una.

 

L'oli d'oliveres mil·lenàries té un gust diferent?

 

La varietat de l'olivera mil·lenària és única i autòctona del territori, la farga. El gust d'aquests tipus d'oliva cada any és diferent, perquè està en joc molts de factors que intervenen en el seu gust.

 

Repercuteix aquest factor en el seu preu?

 

Evidentment, això té uns costos i aquests s'han de revertir. I, com és un producte limitat i tot el procés que hi ha al darrere (d'ençà que es cull l'oliva fins que surt l'oli) estan certificats, fet que no passa en la resta d'oli, això es fa notar en el seu preu.

 

Teniu clients fidels d'aquest producte gurmet?

 

Sí, però no tenim grans produccions i els litres són escassos. I, segons la demanda ens trobem en la situació que al cap de tres o quatre mesos ja no tenim oli d'oliveres mil·lenàries.

 

El problema de l'espoli de les oliveres mil·lenàries us ha afectat?

 

Les nostres oliveres mil·lenàries estan censades, per tant, sabem el número i les tenim totes identificades. Avui dia, crec que no tenim cap baixa. El que està passant, és que hi ha gent que no les té censades; o, n'hi ha d'altres que diu que tenen oliveres mil·lenàries i no ho són, però les venen com a tal. Per què es comercialitzen? Perquè estem passant per una situació delicada i els preus que s'ofereixen aquestes oliveres no són desagradables.

 

Hi ha un problema de cultura oleica en comparació amb la tradició vinícola?

 

No sé si mai aconseguirem que l'oli tingui el reconeixement que té el vi i, molt menys, el seu preu. Crec que no, perquè el sector de la restauració paga 12 euros o més per una ampolla de vi i són incapaços de pagar 1,10 per una botella de 250 mil·lilitres d'oli perquè al·leguen que no li trauran rendiment econòmic. Així està la situació. Ningú ha explicat què és un oli verge, un extraverge o refinat. I, a partir d'aquí tot el que passa quan s'escull un oli és un error continu pel desconeixement que hi ha. És trist.

 

I la diferència que hi ha entre els diferents tipus d'oli és...

 

La gama més alta és l'oli d'oliva extraverge, aquest té una analítica perfecta (com un noi jove), compleix tots els paràmetres d'una forma extraordinària i té com a màxim 8 o 9 dècimes d'acidesa. A més de tenir en unes condicions organolèptiques (d'olor i sabor) afruitades extraordinàries. La segona divisió de l'oli és l'oli verge, els paràmetres de l'analítica no són tan exigents i l'acidesa és superior, passem a 1,8 dècimes. És un oli que té un sabor més fort, ja no és tan afruitat. I, finalment l'oli refinat. Aquest té 6 o 9 graus d'acidesa i, a través de procediments químics es transforma i es deixa en un oli neutre, després se li afegeix un tant per cent d'un oli verge o extraverge.

 

Aquestes qualitats les pots veure a les etiquetes d'una ampolla d'oli?

 

No, però si t'expliquen les diferències de les qualitats de tots els tipus d'oli, no fa falta que apareguin.