EL MERCAT OPAC DE L'ESPOLI D'OLIVERES CENTENÀRIES

Una empresa de jardineria de Sant Celoni va arribar a Ulldecona, població de la comarca del Montsià, i va arrencar unes 200 oliveres mil·lenàries i centenàries

El territori de La Sénia, on hi ha la fina línia que separa la comunitat autònoma de Catalunya i la de la Comunitat Valenciana, està vivint una fugida involuntària d'oliveres que fa més de mil anys que havien posat les arrels a terres ebrenques. Aquest arbre ja forma part del paisatge turístic que han venerat turistes i pagesos. Tanmateix, una empresa de jardineria de Sant Celoni va arribar a Ulldecona, població de la comarca del Montsià, i va arrencar unes 200 oliveres mil·lenàries i centenàries (nou d'elles catalogades) per tal de vendre-les a finals del passat gener.

Aquest no és un cas aïllat, però sí que ha sigut el que ha tornat a posar al damunt la taula la necessitat de preservar i protegir les oliveres mil·lenàries com a patrimoni natural que és. Aquesta reminiscència de la cultura mediterrània és la llavor d'una cultura que no té un preu econòmic però la pèrdua té un cost molt elevat. I, l'espoli d'oliveres té unes conseqüències irreparables. L'olivera és un arbre que neix i creix en unes condicions meteorològiques predeterminades. En aquest cas el tipus que predomina a la regió del Sénia és el farga, aquesta varietat necessita temperatures suaus i temps de secà. A part, d'aquesta condició, com tot éssers viu l'olivera necessita una manutenció determinada perquè arribi viure durant milers d'anys; tanmateix, per a transportar les oliveres d'un lloc a un altre els hi tallen les arrels emportant-se, d'aquesta manera, només el tronc. Segons la plataforma Salvem lo Montsià, una entitat que neix per donar a conèixer, sensibilitzar i trobar solucions a les agressions mediambientals que pateix el territori de la comarca, denuncia que aquest procés provoca un estrès a l'arbre que difícilment suporta.

Seguint aquesta línia, l'empresa que comercialitza en aquest tipus d'olivera no dóna garanties de vendre un producte en condicions, com tampoc poden assegurar la seva supervivència un cop l'hagin trasplantat. Fins a un 50% de les oliveres mil·lenàries moren entre els 10 i 15 dies de ser trasplantades.

Un dels integrants de Salvem lo Montsià Jordi Monfort explica dolgut que la situació és desesperant: "El mar d'oliveres de la plana del nostre territori forma part d'un paisatge que prové de l'època dels romans que cultivaven oliveres dins d'aquestes terres."

El 2006 i 2007 es va crear la Mancomunitat Taula del Sénia, aquesta associació neix de la necessitat de promocionar el territori que aplega l'est aragonès, el sud-català i el nord valencià. Una de les accions que han portat a terme és l'inventari d'oliveres mil·lenàries. Per completar aquest llistat tenen en compte la documentació i les guies de la Junta d'Andalusia i la Universitat de Córdoba que explica que el tronc de les oliveres ha de fer més de 3,5 centímetres i 1,3 metres d'alçada. El resultat del recompte són 4.960 exemplars repartits per 22 pobles. També, van comptar amb l'ajuda de la Universitat Politècnica de Madrid que va fer la datació de 8 oliveres amb uns resultats com l'olivera "La Farga de l'Arion" (Ulldecona) va ser plantada l'any 314 i té 1704 anys.

L'olivera, un mitjà de vida

Aquest patrimoni natural no només forma part del paisatge, també forma part d'un mitjà de vida per als pagesos. Des de la Mancomunitat Taula del Sénia tira endavant un projecte que persegueix l'increment de la producció d'oli d'oliveres mil·lenàries. Fa 10 anys que té vida aquest objectiu i en aquest temps s'ha passat d'1 a 10 molins productors i de 300 fins a 7.999 litres d'oli, el producte que en surt és certificat per una empresa especialitzada en l'anàlisi i panells de tast oficial. Tot això, ho engloba la marca de Garantia Oli Farga Mil·lenària, que dia d'avui el mig litre val entre els 12 i 14 euros.

On està la llei?

El problema de tot plegat recau en la legislació i la justícia. A Catalunya no existeix cap legislació que reguli i preservi les oliveres mil·lenàries, contribuint d'aquesta manera a què l'espoli sigui un comerç opac. Segons explica la gerent de la Taula del Sénia, Tere Adell, des de fa 10 anys existeix una llei, aprovada a les Corts el 2006, de protecció arbòria a la Comunitat Valenciana que protegeix les oliveres amb un diàmetre de sis metres o més. En canvi, la Generalitat de Catalunya només té protegides tres oliveres perquè les considera arbres monumentals: Parot d'Horta de Sant Joan i dues de la finca d'Arion d'Ulldecona.